Informe: El cost de l’estacionamient a Espanya i a Europa
Comparativa de les tarifes d’aparcament en zones blaves de Madrid, Bilbao, Sevilla, Sant Sebastià i Barcelona.
25/02/2016
Objectius
El RACC, amb 14 clubs de l'automòbil europeus més, va estudiar el 2013 el cost dels aparcaments (subterranis) més cèntrics de diverses ciutats europees. Les tarifes d'aparcament de Barcelona ja es trobaven aleshores entre les més cares d'Europa, especialment en comparació amb ciutats amb uns nivells de renda més elevats.
Ara, el RACC ha actualitzat la comparativa de les tarifes d'aparcament en zones blaves de Madrid, Bilbao, Sevilla, St. Sebastià i Barcelona. L'anàlisi de les tarifes d'aparcament té en compte les fonts i els aspectes següents:
- Estudi del cost dels aparcaments subterranis més cèntrics de diverses ciutats europees (2013): tarifes mitjanes i tarifes ponderades pel PIB per càpita
- Estudi de preus de zona blava a Espanya de l'Associació Pro Drets Civils, Econòmics i Socials (ADECES)
- Actualització dels preus de la primera hora d'estacionament a Madrid, Bilbao, Sevilla, St. Sebastià i Barcelona (2015)
L'estudi del 2013 va situar Barcelona com la cinquena ciutat europea amb tarifes més cares d'aparcament subterrani (mitjana de 3 euros/hora), només superada per París, Copenhaguen, Viena i Munic.
Conclusions
Les conclusions de l'anàlisi actualitzada de les tarifes d'aparcament en ciutats espanyoles indiquen:
- Barcelona té la tarifa més cara de zona blava d'Espanya: fins a un 100% més cara que les zones blaves de diverses ciutats espanyoles que la segueixen al rànquing de ciutats més cares
- Preus del nord d'Europa per a sous del sud d'Europa: en la comparativa europea, Barcelona se situa entre les més cares, fins i tot per sobre d'altres ciutats amb nivells de renda més elevats
- No s'apliquen les millors pràctiques a tot arreu: Madrid, en comptes de pujar tarifes, ha dut a terme canvis en la tarifació segons si és hora vall o hora punta, i també recàrrecs i descomptes segons si el vehicle és més contaminant o menys, respectivament.
- Queden sectors sense tarifar: les tarifes a usuaris individuals s'entenen com una eina de regulació de l'accés al centre amb vehicles a motors, però no hi ha una pràctica estesa de cobrament de vehicles de repartiment de mercaderies, perquè es considera que fan un servei a la ciutat, malgrat que sovint es faci en vehicles més contaminants.
Les tarifes actuals de Barcelona se situen al mateix nivell o fins i tot per sobre de les ciutats més cares del nord d'Europa, amb uns nivells de renda més elevats.