El desenvolupament de les ciutats es dirigeix a aconseguir un model més sostenible i saludable, la qual cosa comporta la proliferació de mesures per pacificar la circulació del tràfic motoritzat i recuperar espai públic per potenciar usos de mobilitat alternatius. La recuperació d'aquest espai s'aconsegueix mitjançant la reducció de l'oferta d'espai d'accés dels vehicles motoritzats i l'eliminació de l'estacionament de vehicles en la calçada.

Aquestes actuacions van acompanyades de polítiques de gestió integral de l'aparcament públic, la qual cosa està generant un ús creixent dels aparcaments públics subterranis –cas majoritari a Espanya–, ja siguin de gestió pública o privada. Aquest increment ha influït en el nivell d'exigència dels usuaris.

Aquesta auditoria d'aparcaments públics es dirigeix a posar de manifest les deficiències o aspectes millorables dels seus serveis. L'estudi recorre a una puntuació per estels per oferir una valoració global de les instal·lacions analitzades, a partir de l'anàlisi de quatre factors principals:

• Informació
• Personal
• Accessibilitat
• Equipaments i infraestructures

Barcelona disposa de 140 aparcaments municipals: 50 són d'usos exclusiu per a residents, 90 d'ús mixt, que en total suposa 53.000 places aproximadament. De totes elles, unes 13.500 corresponen a residents i al voltant de 40.000 estan obertes al públic en general per a ús rotacional.

Conclusions

Les conclusions assenyalen que existeix un ampli marge de millora, especialment en relació a les necessitats dels usuaris com a vianants i, en concret, de les persones amb mobilitat reduïda.

A més, cita la manca de caixers de pagament, que pot generar aglomeracions de persones i vehicles, una il·luminació insuficient o la necessitat de disposar d'ascensors de majors dimensions. D'altra banda, l'estudi inclou una sèrie de recomanacions a usuaris, administracions i operadors.