Estudi: Ús dels vehicles compartits a Barcelona
Estudi que analitza els hàbits de mobilitat dels usuaris de bicicleta compartida ('bikesharing'), moto compartida ('motosharing') i cotxe compartit ('carsharing') a Barcelona. En poc temps el 'carsharing', 'motosharing' i 'bikesharing' ja s'ha estès al 10% dels ciutadans de Barcelona.
12/06/2019
Objectius
A Barcelona, malgrat que l'ús dels serveis de mobilitat compartida encara és incipient, el 10% de la població ja els ha utilitzat en alguna ocasió. Entre ells, la bicicleta compartida és el servei que més usuaris han provat (8,7%), seguit del cotxe compartit (7,3%) i la moto compartida (3,6%). El volum d'usuaris ha crescut en els últims dos anys, principalment entre la generació de menys de 35 anys per l'ús de moto i bicicleta compartides.
El RACC ha realitzat un estudi per conèixer el perfil dels usuaris d'aquests serveis, la seva opinió i els seus hàbits de mobilitat, a partir de més de 600 enquestes a usuaris de carsharing, motosharing y bikesharing.
Conclusions
Les principals conclusions de l'estudi indiquen:
- La bici i la moto compartides són serveis que es fan servir per a moure’s a dins de la ciutat. Abans aquests viatges es feien fonamentalment a peu, en bici o en transport públic . La captació d’usuaris del vehicle a motor és baixa al bikesharing (10%) i motosharing (21%), però representa una millora d’ocupació d’espai i de qualitat de l’aire.
- El carsharing té un perfil diferent, amb usuaris de més edat, i es fa servir per sortir de la ciutat (més de 20 km), especialment per motius laborals. Els viatges es feien abans de forma repartida entre transport públic (50%) i vehicle propi (41%). Aquí no hi ha guany en emissions contaminants.
- La majoria dels usuaris de tots els serveis no té vehicle propi, sobretot per una qüestió econòmica (costos d’adquisició i manteniment) i de baix ús.
- Els usuaris amb més accidents són els del motosharing (10%), després els dels carsharing (8%) i per últim els dels bikesharing (7%).
Els problemes més habituals són no disposar de vehicle quan es necessita i el mal funcionament de l’app/atenció al client. En el cas del carsharing, una oferta poc flexible limita la satisfacció dels usuaris.
Recomanacions
A més, l'estudi realitza una sèrie de recomanacions a administracions, operadors del servei i usuaris:
Per a l'Administració:
- Vincular l’ús dels vehicles compartits i el transport públic amb paquets Mobility as a Service (MaaS) amb tarifes planes d’ús per tal que esdevinguin un veritable instrument d’intermodalitat que capti usuaris del vehicle privat.
- Permetre un creixement ordenat del número de llicències per satisfer la demanda d’usuaris i els problemes de manca de disponibilitat de vehicles compartits.
- Regular els serveis de carsharing i VMP elèctrics en superfície a la ciutat, en el marc de restriccions de circulació futures que reduirà la capacitat de transport de persones.
- Desenvolupar campanyes educatives i informatives per arribar a tots els usuaris de sharing de com circular de forma segura per la ciutat.
- Fomentar un canvi modal des del vehicle privat motoritzat als vehicles de sharing, per contribuir amb la millora de la qualitat de l’aire i la congestió.
- Aplicar una política d’estacionament dels vehicles compartits progressiva, que respecti una transició on el punt d’equilibri final entre vehicles en propietat i compartits encara no és conegut.
Per als operadors:
- Augmentar la cobertura territorial de motosharing i bikesharing amb visió metropolitana.
- Millorar el funcionament de les apps i oferir apis per connectar-se a altres serveis.
- Vetllar per la seguretat viària dels seus usuaris (normativa, mida del casc, etc.).
- Oferir formació prèvia als usuaris de motosharing i bikesharing.
Per als usuaris:
- Conèixer i respectar les normes de circulació per una major seguretat.
- Estacionar els vehicles a les zones habilitades o permeses d’acord amb la normativa.