Estudi: Anàlisi de la competitivitat de la nova xarxa ortogonal de bus de Barcelona
Presentat en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, l'estudi pioner del RACC sobre la nova xarxa ortogonal de bus de Barcelona conclou que cal aplicar millores per augmentar la velocitat comercial dels autobusos.
17/09/2019
Objectius
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de 2013-2018, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, va dissenyar una millora de les prestacions del servei de transport públic. Entre elles, destaca la reestructuració de la xarxa de busos i la implantació de les línies ortogonals, amb l'objectiu principal d'augmentar la demanda en relació a la millora de la qualitat de la xarxa de bus.
Després de la implantació definitiva de les línies de bus previstes al PMUS, l’estudi del RACC té l’objectiu d’identificar les claus per seguir millorant la nova xarxa de línies ortogonals d’altes prestacions (H, V i D), així com el conjunt de línies convencionals.
L’estudi ha analitzat 13 de les 28 línies ortogonals d’altes prestacions, a partir dels indicadors que més influeixen als usuaris: la velocitat de circulació, la puntualitat i la demanda de viatgers.
Conclusions
Les principals conclusions de l'estudi indiquen:
- La nova xarxa de bus de Barcelona circula, en més del 50% dels seus quilòmetres recorreguts, per sota dels 13 km/h que fixa el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.
- Vehicles mal estacionats i maniobres de gir a la dreta d’altres conductors són algunes de les principals incidències que redueixen la velocitat del transport públic, juntament amb incidències a les parades i la congestió.
- A les vies amb carril bus la velocitat és de mitjana 1,1 km/h superior a les que no en tenen. Tot i això, el creixement de la xarxa de carrils bus dels darrers anys no s’ha traduït en un increment global de la velocitat dels busos.
- Les línies V27, D40, H6, H12 i H16 són les línies ortogonals que necessiten millores de forma prioritària perquè circulen a una velocitat més baixa i a la vegada tenen una demanda d’usuaris elevada.
Recomanacions
L'estudi inclou també una sèrie de recomanacions a les administracions per a la millora d'aquesta infraestructura:
Sobre el servei i l’operació
- Auditar tots els punts de conflicte de la xarxa viària que provoquen caigudes de velocitat als autobusos, i donar solucions específiques per a cada cas (microgestió).
- El pla semafòric de la ciutat ha d’incloure informació d’operació del bus per adaptar els semàfors i evitar encadenar la pèrdua de temps en parada amb la d’un semàfor vermell (macrogestió).
- Millorar les funcionalitats de l’app i el WiFi de TMB perquè permeti conèixer la posició de cada autobús i el seu nivell d’ocupació en temps real. Emprar les dades per a la millora operativa del servei amb algoritmes de predicció de demanda.
- La T-Mobilitat, ja que les targetes contactless reduiran el temps d’accés als vehicles i la informació obtinguda permetrà una millor gestió de l’oferta de transport públic.
- Estendre la flota d’autobusos biarticulats a la xarxa ortogonal horitzontal (H) i resta de línies amb direcció Llobregat-Besòs (i viceversa) quan els radis de gir ho permeten.
- Valorar la reducció d’algunes parades per millorar la velocitat comercial.
Sobre la infraestructura
Actuar prioritàriament als trams on la velocitat comercial és inferior a 11 km/h amb l’aplicació de noves tecnologies o infraestructura de priorització:
- Semàfors intel·ligents que avancin la prioritat dels autobusos per proximitat i que prioritzin els seus girs, per fer-los independents de la resta del trànsit.
-
Actuacions relatives al carrils bus:
- Implantar nous carrils bus prioritzant línies de més demanda i els trams on es detecta baixa velocitat.
- On ja hi ha carril bus, assegurar l’amplada mínima de 3,20 metres.
- Controlar la indisciplina d’altres vehicles (bici, automòbil, moto, mercaderies) que penalitza la velocitat comercial, especialment en els girs.
-
Parades dobles per evitar cues, en trams on coincideixen diferents línies de bus.