Objectius

L'any 2007, el RACC va presentar el primer estudi de congestió a l’entorn metropolità de Barcelona, en el qual va quantificar l’impacte col·lectiu i individual en temps perdut i en cost econòmic. L'estudi es va repetir l'any 2016, un cop superada la situació de forta crisi econòmica. Ara, en presenta una nova actualització amb els següens objectius:

• Mesurar els nivells de congestió en 402 km dels corredors d’accés a Barcelona dins de l’àmbit metropolità.
• Comparar l'escenari actual amb l’anàlisi de la congestió realitzat al 2016.
• Analitzar la percepció dels usuaris que realitzen quotidianament desplaçaments amb vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona.
• Proposar un conjunt de noves mesures que puguin ajudar a reduir la congestió als accessos a la ciutat, aprofitant les noves tecnologies i els nous sistemes predictius de mobilitat.

L'estudi s'ha realitzat a partir de l'anàlisi de la congestió a 13 vies dels sis corredors d'accés a la ciutat de Barcelona, que sumen un total de 402 km. També s'han realitzat 455 enquestes d’opinió als usuaris.

Conclusions

L'informe assenyala que la congestió als accessos a Barcelona ja afecta més de 320.000 persones cada dia, un fet que provoca perjudicis en temps perdut i en costos econòmics, tant personals en temps perdut com per al conjunt de la societat en forma de contaminació de l’aire.

Les principals conclusions indiquen:

• Comparat amb el 2016, els ciutadans perden un 19,5% més de temps en congestions de trànsit.
• Al matí, la congestió comença a les 6:00h, una hora abans que al 2016, i s’allarga durant més temps (fins a les 9:15h).
• Els usuaris de les Rondes són els més perjudicats, amb demores de més de 28 minuts (entre les 7:00h i les 8:00h), gairebé el doble que el 2016.
• El RACC demana un pla d’inversió d’emergència i massiu en transport públic que incrementi la capacitat de viatges metropolitans, per reduir la congestió a l’entorn metropolità.
• Les Rondes de Barcelona (B-10 i B-20) i els corredors del Vallès Occidental (C-16, C-58 i AP-7) i del Baix Llobregat (A-2 i B-23) concentren el 80% del temps perdut.

En l'enquesta realitzada, bona part dels usuaris del vehicle privat estarien disposats a canviar d’hàbits si tinguessin l’oportunitat: el 45% compartiria cotxe i el 36% deixaria el vehicle en un aparcament dissuasiu a una estació de tren o bus fora de la ciutat.

Recomanacions

L'estudi inclou, a més, un seguit de recomanacions a les Administracions per tal de reduir la congestió i el seu impacte a tots els nivells. Les recomanacions es resumeixen en cuatre punts principals:

• Fer un pla d’inversió d’emergència i massiu en transport públic que incrementi la capacitat de viatges metropolitans
  • Entre les propostes principals hi ha la creació de nous carrils BUS-VAO; l'ampliació i millora dels Park&Ride a les estacions de tren; l'execució urgent de les infraestructures de transport públic de Rodalies; l’abaratiment tarifari dels títols de tarifa plana de transport públic; o l'impuls de la Mobilitat com a Servei (Mobility as a Service).
• Fer una gestió intel·ligent de les infraestructures viàries
  • Inclou l'extensió de la senyalització de velocitat ; la finalització de l’enllaç entre A-2 i AP-7, i el tram de la B-40 entre Abrera – Terrassa – Sabadell; la creació d'accessos viaris exclusius per a vehicles pesants al Port i a la Zona Franca; o l'extensió de l’àrea verda als barris de Barcelona i als municipis que actualment exerceixen de Park&Ride informal.
• Aplicar mesures que millorin l’eficiència del vehicle privat
  • Com ara, l'ampliació de l'ús dels carrils BUS-VAO a vehicles amb 3 o més ocupants o l'impuls de plans de desplaçament d’empreses de més de 50 treballadors.
• Altres mesures organitzatives
  • Per exemple, l'impuls de mesures perquè els vehicles de mercaderies circulin en funció de la congestió; la creació d'un marc normatiu que faciliti a les empreses el teletreball; la flexibilització dels horaris de feina; o la implementació de tecnologia intel·ligent que permeti la detecció d’avaries i accidents.