Estudi. Pràctica esportiva i qualitat de l’aire en àmbits urbans
El RACC i Zurich Assegurances han analitzat la qualitat de l'aire de les zones urbanes més utilitzades pels ciutadans a l'hora de fer esport a Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga i Donostia.
28/03/2019
Objectius
El running s'ha convertit en el tercer esport més practicat per les dones espanyoles i el quart pels homes; cal tenir en compte que, durant un entrenament, la inhalació d'aire es pot multiplicar per 40. Així mateix, en els últims anys ha crescut la preocupació per la contaminació atmosfèrica i la seva afectació en la salut de les persones. Malgrat tot, el ciutadà encara no disposa d'informació sobre la qualitat de l'aire en temps real i amb precisió carrer a carrer.
Per aquest motiu, el RACC i la companyia asseguradora Zurich han elaborat aquest estudi que analitza l'impacte de la contaminació en les persones que practiquen esport a l'aire lliure, especialment running, i que mesura les diferències de concentració de contaminants en funció del dia, hora i lloc, amb l'objectiu d'aportar informació útil al corredor per planificar els seus entrenaments.
Per avaluar la qualitat de l'aire, l'estudi ha mesurat la presència dels elements contaminants més freqüents a les ciutats i que més afecten la salut de les persones: el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió (PM2,5 i PM10). .
Les mesures s'han realitzat en quatre punts molt freqüentats per runners de les cinc ciutats analitzades (Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga i Donostia), i que representen diferents àmbits urbans, com zones verdes, passejos marítims i artèries principals amb trànsit intens.
Conclusions
Les conclusions generals de l'estudi es divideixen en tres àmbits d'anàlisi:
Resultats de la qualitat de l'aire:
- No s’han detectat concentracions de contaminants que generin alarma a cap de les ciutats o que desaconsellin la pràctica d’esport a l’aire lliure.
- Tot i això, els moments més adients per practicar running són el migdia a les zones amb trànsit, i la tarda/nit en general a les zones sense trànsit.
Efectes de la contaminació en la salut:
- Una qualitat de l’aire deficient té conseqüències negatives en la salut i la qualitat de vida de les persones. Tanmateix, la salut no empitjora pel fet de practicar esport en àmbits amb mala qualitat de l’aire.
- Al contrari, l’activitat física en entorns oberts es considera molt positiva, ja que una vida sedentària es molt més perjudicial que l’exposició als elements contaminants.
Informació sobre la qualitat de l'aire:
- No disposem d’una xarxa de mesura que ens faciliti informació a petita escala, a nivell de carrer, tot i que en una mateixa ciutat hi pot haver patrons força diferents en funció de l’hora del dia i de la ubicació.
- No existeixen plataformes o APPs que disposin d’informació detallada de la qualitat de l’aire i que recomanin els carrers més adequats on practicar esport en temps real.
Informació detallada per ciutats, A la documentació adjunta.
Recomanacions
L'estudi inclou, a més, una sèrie de recomanacions per a administracions públiques i runners.
Administracions públiques
-
Més i millor informació de la qualitat de l’aire
- Crear una xarxa més extensa de punts de mesura a totes les ciutats, amb un reduït marge d’error.
- Fer més difusió d’informació sobre la qualitat de l’aire en temps real, per tal que els ciutadans puguin utilitzar-la com a eina de presa de decisions via aplicacions mòbils
- Unificar els criteris actuals de les diferents administracions a l’hora d’avaluar la qualitat de l’aire (bo, moderat, dolent), el que evitaria confusions entre els ciutadans. Així mateix, afegir les PM2,5 als índex de qualitat de l’aire.
-
Mitigació dels efectes de la baixa qualitat de l’aire
- Habilitar itineraris específics protegits amb barreres vegetals o allunyats del trànsit per a vianants, ciclistes o runners als centres urbans on hi ha una elevada circulació de vehicles a motor.
- Complir la normativa actual de protecció de l’ambient atmosfèric aplicant mesures que limitin les elevades concentracions de contaminants en moments específics.
Runners
-
Planificació dels entrenaments
- En la mesura que sigui possible, programar els entrenaments prioritzant, en el següent ordre: els llocs de la ciutat amb menor afluència de trànsit; els dies festius; i els dies laborables al migdia o a la tarda/nit, en funció de la presència de trànsit.
- Allunyar-se de la calçada o de les fonts emissores de contaminants
-
Mantenir l’entrenament
- Continuar amb els hàbits d’entrenament que exigeix la pràctica de l’esport, ja que els indicadors de qualitat de l’aire no tenen una repercussió negativa, els beneficis de córrer són superiors que l’impacte negatiu de respirar aire contaminat per al runner.
- Una vida sedentària sí que te un impacte molt negatiu per a la salut a llarg termini.
Més informació
Dossier de premsa. Pràctica esportiva i qualitat de l?aire en àmbits urbans (Barcelona)
Nota de premsa. A Madrid, segons l’hora i el lloc triats per a practicar running es pot reduir fins a 5 vegades l’exposició a la contaminació
Dossier de premsa. Pràctica esportiva i qualitat de l?aire en àmbits urbans (Madrid)
Nota de premsa. A Donostia, segons l’hora i el lloc triats per practicar running es pot reduir gairebé 3 vegades l’exposició a la contaminació
Nota de premsa. A Sevilla, l’hora més saludable per practicar running és a partir de les 17h de la tarda
Nota de premsa. A Màlaga, segons l’hora i el lloc triats per practicar running es pot reduir 8 vegades l’exposició a la contaminació