A mitjans de febrer la Comissió Europea ha llançat la que per ara és l’última advertència als cinc grans països de la UE –Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit– perquè en dos mesos prenguin mesures per reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), de forma que no superin els llindars màxims que fixa la normativa comunitària. Aquesta iniciativa de la Comissió té una raó de ser prou clara: s’estima que a la UE cada any es produeixen fins a 70.000 morts prematures a causa de les partícules d’NO2.

La iniciativa té lloc, paradoxalment, en un moment en què la Comissió mateixa està sent durament criticada per la seva gestió de l’escàndol Volkswagen i, particularment, pels problemes existents en el procés d’homologació de les emissions contaminants (d’NO2 i PMs, entre altres) que fan que les emissions mesurades al laboratori siguin molt inferiors a les observades en la conducció real. Aquesta discrepància, tant coneguda com ignorada, és a la base dels problemes de moltes ciutats europees en matèria de qualitat de l’aire.

A Espanya l’advertència de la Comissió Europea afecta les ciutats de Madrid i Barcelona, on la qualitat de l’aire es veu molt afectada pels alts nivells de trànsit. Des de fa temps, les autoritats municipals estan fent un seguiment minuciós d’aquesta qüestió, però està costant fer el pas que va de l‘anàlisi a l’acció..
 

Actuacions

Les coses, però, sembla que comencen a canviar, perquè també aquest mes de febrer l’Àutoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) ha fet públic el Protocol d’actuació en cas d’episodis d’alta contaminació contaminació i ha anunciat –sense gaire detall– un Programa de mesures estructurals contra la contaminació atmosfèrica, unes de les principals accions del qual són la definició de les Zones de Baixes Emissions i la restricció de circulació de vehicles més contaminants, que es posarien en marxa el 2020 –si no s’avancen per la pressió de la Comissió Europea.

Si bé l’anunci de l’AMB ha de ser benvingut, tant per la preocupació que demostra per abordar d’una vegada per totes el greu problema de qualitat de l’aire que hi ha a la conurbació de Barcelona, com per l’esforç que hi ha al darrere de coordinació entre les diferents administracions implicades, cal fer notar també que té deficiències importants pel que fa a la definició precisa dels vehicles afectats o als horaris en què regiran certes mesures, així com a l’establiment de possibles ajuts per a la compra de cotxes poc contaminants, entre altres. S’ha generat, així, una incertesa que caldrà gestionar amb urgència.

La combinació de la pressió europea, la iniciativa de les autoritats locals i la complicitat amb la ciutadania són la clau per a qualsevol estratègia que vulgui ser exitosa a l’hora de millorar de forma permanent la qualitat de l’aire a les nostres ciutats. És urgent millorar el disseny dels testos d’homologació dels vehicles. Altrament, molts dels esforços que es facin a escala local acabaran tenint un impacte limitat.

Davant l'anunci de l'AMB de posar en marxa restriccions a la circulació de vehicles en episodis de contaminació, el RACC ha publicat el document Episodis de contaminació: podré circular?, que recull tot el que cal saber sobre aquestes mesures i com afectaran el ciutadà.