Objectius

Els animals silvestres necessiten desplaçar-se per a buscar aliments o parella. Ho fan per camins habituals o “passos de fauna”, però, de vegades, les carreteres tallen aquests passos i en fragmenten l’hàbitat. A més, el volum creixent de trànsit provoca que animals i automòbils coincideixin amb més freqüència en els seus trajectes.

Això provoca l’existència d’una tipologia d’accidents de trànsit en què participen els animals, un tipus d’accidents, que, malgrat que es tracta d’un percentatge relativament baix, comporten danys materials, un factor molt important a tenir en compte. A la primavera i tardor, el risc d’accident creix a causa de l’activitat que els animals fan durant l’albada i l’ocàs, coincidint amb el moment en què les persones es traslladen o tornen de la feina.

La Fundació RACC ha fet un estudi per a la Direcció General de Trànsit, que ha pretès dimensionar el problema dels accidents de trànsit en què hi ha involucrats animals, ja siguin domèstics o silvestres.

El 2010 es van produir a Espanya 16.000 accidents de trànsit provocats per animals a la calçada. D’aquests, 332 accidents van tenir víctimes, 8 persones van morir, 40 van patir lesions greus i 445, lesions lleus.

Conclusions

Entre les conclusions principals de l’estudi destaquen:

• La gravetat d’un accident en què hi ha implicat l’atropellament d’un animal és semblant a la gravetat dels altres accidents amb víctimes que hi ha a Espanya: 11% de víctimes mortals i greus respecte del total de víctimes (accidents amb animals) comparat amb el 12% (accidents totals).
• Entre els animals silvestres, el senglar és l’animal que més accidents causa (31%), mentre que entre els animals domèstics és el gos, en la majoria de casos un gos abandonat, el que més risc genera a les carreteres (23,7%).
• Habitualment, els accidents que provoquen danys als ocupants del vehicle es produeixen com a conseqüència d’impactes amb obstacles als marges de la carretera.

Segons estudis fets per la DGT el 2004, les zones d’Espanya on es produeixen més accidents de trànsit amb animals són Castella i Lleó (Sòria, Lleó, Burgos) i les províncies de la cornisa cantàbrica.

Recomanacions

L’estudi inclou els consells següents als conductors:

• Reduir la velocitat en zones boscoses i en passar pel límit de boscos o camps amb poca visibilitat. A una velocitat de 60 km/h, la distància de frenada és de 35 metres, mentre que a 100 km/h, és de 79 metres.
• Parar atenció en fer trajectes nous que travessen boscos. Els animals no canvien els camins que solen fer servir.
• Si trobes un animal silvestre a la carretera, o a la vora, és aconsellable que, si portes els llums de llarg abast, canviïs als llums d’encreuament, frenis controladament i toquis el clàxon. Els animals no poden calcular la velocitat del vehicle i els llums enlluernadors els desorienten.
• Continuar circulant a baixa velocitat perquè hi pot haver animals que s’hagin endarrerit, perquè els cérvols i d’altres espècies viuen en ramat. Quan tenen pànic, creuen la carretera de manera inesperada i descontrolada.
• Si la col·lisió és inevitable, és millor un xoc controlat que una evasió incontrolada. És aconsellable subjectar bé el volant, continuar recte i frenar. Les maniobres d’evasió arriscades poden posar en perill el conductor i els ocupants del vehicle o d’un vehicle que circuli en sentit contrari, o bé acabar en un xoc contra un arbre.
• Què cal fer després d’un accident amb animals:
  • Atura’t de manera controlada, assegura el lloc de l’accident (triangle d’advertència, armilla reflectant, etc.) i inicia les mesures d’auxili en cas de danys personals (truca al 112).
  • Avisa la policia o l’entitat responsable de la zona perquè retirin l’animal accidentat.
  • Observa les normes de protecció animal. Notifica l’accident, encara que no hi hagi danys aparents.