Estudi: La distracció dels conductors: un risc no percebut

Estudi que recull les conclusions del projecte global sobre les distraccions al volant, amb l'objectiu que aquest factor ocupi l'atenció de l'opinió pública, de la política de seguretat viària i dels automobilistes mateixos.

26/11/2008


Objectius

L'ús del telèfon mòbil i les seves aplicacions, l'extensió del GPS i la incorporació de sistemes d’infotainment als vehicles han incrementat, entre altres factors, el risc de distracció al volant.

L'estudi "La distracció dels conductors: un risc no percebut" s'emmarca en la línia d'investigació que la Fundació RACC du a terme des d'uns anys, amb l'objectiu final que les distraccions, primer factor concurrent d'accidentalitat al nostre país, ocupin l'atenció de l'opinió pública, de la política de seguretat viària i, el més important, de l'actitud dels automobilistes.

El projecte es compon de:

  • Un informe acadèmic.
  • Un vídeo de simulacions que exemplifica l'actitud dels conductors segons diferents tipus de distracció al volant.
  • Un vídeo amb les aportacions de sis dels pilots espanyols en actiu més rellevants (Carlos Sainz, Dani Sordo, Pedro Martínez de la Rosa, Marc Gené, Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo) en què expliquen les seves experiències per gestionar les distraccions i provar d'evitar-les.

Conclusions

L'informe "La distracció dels conductors: un risc no percebut" (2008) analitza en profunditat les causes i les conseqüències de les distraccions. Entre les principals conclusions destaquen:

  • Les distraccions són presents en el 34,4% dels accidents amb víctimes a la carretera i en zones urbanes a Espanya, amb una evolució ascendent en el temps.
  • Són infravalorades pels conductors espanyols, que les col·loquen com la quarta causa d'accidentalitat viària, per darrere de l'alcohol o les drogues, les infraccions i la conducció agressiva.
  • Els accidents més habituals a causa d'una distracció són sortides de via, xocs amb el vehicle precedent o atropellaments. Es produeixen habitualment en trajectes i condicions de trànsit favorables, a causa de la pèrdua d'atenció del conductor.
  • Les principals conseqüències de les distraccions:

    • Dificultat per controlar la posició lateral.
    • Deficient control de la velocitat de conducció.
    • Disminució de la distància de seguretat.
    • Increment del temps de reacció de frenada.
    • Reducció de les pràctiques de seguretat.

Recomanacions

L'estudi detalla també els aspectes clau en què poden incidir les administracions per intentar reduir l'impacte de les distraccions:

  • Formació a les autoescoles sobre aquesta matèria.
  • Conscienciació a través de campanyes informatives.
  • Suport dels programes d’R+D que faciliten el desenvolupament dels sistemes ADAS i incentivar-ne la instal·lació als vehicles amb desgravacions fiscals.
  • Millora de les infraestructures, instal·lant aquells sistemes ja disponibles que permeten reduir o corregir les distraccions (sistemes d'avís de la velocitat recomanada als revolts de les carreteres, bandes rugoses sonores col·locades als carrils laterals que avisen els conductors quan es desvien de carril…).
  • Prohibició de publicitat a certs llocs.
  • Revisió de la senyalització. Fa falta amb urgència una política molt més activa per part de les administracions responsables per tal d'aconseguir una senyalització que sigui simple, clara i segura.
  • Revisió de la Llei de seguretat viària, a la qual se li hauria d’introduir un apartat específic sobre les distraccions, que vinculi l'obligació de prestar una atenció permanent a la conducció amb les diverses estratègies preventives.


Vídeos

Més informació

 Nota de premsa. Els conductors infravaloren la influència de les distraccions com a primera causa d’accidents de trànsit en España
 Dossier de premsa. La distracció dels conductors: un risc no percebut
 Informe acadèmic: “La distracció dels conductors: un risc no percebut” (2008)