Objectius

En un moment en què cal incrementar la seguretat sanitària per continuar fent front a la COVID-19 als espais públics, també és el moment d’abordar altres aspectes que ajudin a augmentar la percepció de seguretat que tenen les persones mentre fan els seus desplaçaments habituals, especialment les dones tant en l’horari nocturn com diürn, ja que és un factor que condiciona enormement les seves decisions de desplaçament i perjudica el nivell d’ús del transport públic.

Per aquest motiu, el RACC i la companyia asseguradora Zurich han elaborat aquest estudi amb la voluntat que serveixi de referència a les administracions públiques i que es tingui en compte el gènere en el desenvolupament de noves polítiques de mobilitat i de planificació de l’espai públic. En definitiva, per contribuir a aconseguir una mobilitat sense prejudicis de gènere i que inspiri confiança i seguretat en tota la població, i així contribuir a la recuperació i increment del nivell d’ús del transport públic.

L'estudi, un dels més amplis que s’han fet d’aquesta matèria a Espanya, ha analitzat la percepció de seguretat dels ciutadans en funció del transport que utilitzen, el seu gènere i el moment del dia, així com les situacions d’assetjament, agressió, robatori o furt que declaren haver patit. La investigació s'ha realitzat en base a més de 1.500 enquestes i 17.000 observacions de comportament en hora punta al bus i al metro.

Conclusions

Les conclusions indiquen que, en general, les dones pateixen més incidents que els homes i que aquests tenen lloc amb més freqüència durant el dia. Si bé el vehicle privat és el que ofereix una major sensació de seguretat als usuaris, hi ha serveis públics que també compten amb una elevada confiança dels ciutadans, especialment el taxi.

Les principals conclusions de l'informe són les següents:

• El 68% de les dones ha canviat alguna vegada de mode de transport per motius de seguretat personal, mentre que els homes ho han fet en un 37% dels casos.
• En general, les dones pateixen més incidents que els homes (40% vs 24%), i aquests tenen lloc amb més freqüència durant el dia. A la nit hi ha menys desplaçaments, però també es prenen més precaucions.
• El taxi és el mode de transport públic que inspira més seguretat entre dones i homes, i on elles pateixen menys incidents.
• Anar en metro es considera el mode més insegur entre les dones durant la nit (46% de les dones i 33% dels homes). De fet, el 36% de les dones declaren que han estat víctimes d’assetjament o agressió al metro i, per això, una de les mesures que consideren fonamentals és que hi hagi més presència de personal de seguretat a les estacions.
• Anar a peu és el segon mode percebut com a insegur entre les dones durant la nit (37%). El 45% indica que ha estat víctima d’assetjament quan anava a peu en horari nocturn, enfront del 16% dels homes, un fet que incrementa aquesta percepció d’inseguretat en els desplaçaments nocturns per la via pública.
• Pel que fa al vehicle privat, com el cotxe i la moto, es perceben com a modes molt segurs, tot i que es donen casos de robatori i assetjament, sobretot durant la nit.

L'informe assenyala que "la percepció de seguretat en els desplaçaments ha de pujar per tal que, en un context de recuperació de l’ús del transport públic i dels trajectes a peu per a una major sostenibilitat, aquests mitjans augmentin el seu ús".

Recomanacions

Finalment, l'informe considera que les noves necessitats de mobilitat que es generin per la tornada a l'activitat habitual després de la pandèmia de la COVID-19 són una bona oportunitat per considerar les qüestions de gènere, tant a nivell urbà com metropolità. Per aquesta raó, inclou una sèrie de recomanacions a administracions públiques i operadors de transport públic, orientades principalment als següents punts:

• L’increment i promoció dels desplaçaments a peu ha d'acompanyar-se de mesures de protecció de gènere a l’espai públic.
• Una menor presència d’usuaris al metro o tren pot incrementar les situacions de risc de gènere.
• Introduir mesures de gènere en horari nocturn per tal que les dones no hagin de prendre tantes mesures d’autoprotecció.

Recomanacions per a les administracions públiques

• Inventariar l’espai públic (carrers, parcs, etc.) per identificar les necessitats d’actuació en funció de la seguretat en la mobilitat a peu. Per exemple, millorar la il·luminació de l’espai públic i les zones amb escassa visibilitat, identificar àrees en transició temporal, incrementar el nombre de semàfors amb polsador i realitzar intervencions en zones abandonades (neteja i activitats d’animació del propi espai públic).
• Analitzar enquestes i dades de població en funció del gènere, el que permetrà planificar tenint en compte les necessitats de tota la població.
• Assegurar la participació de dones en els projectes de seguretat en la mobilitat, de planificació urbana i de disseny de l’espai públic.
• Elaborar auditories de mobilitat i de gènere liderades per dones.
• Aprofitar l’ús d'Intel·ligència Artificial per al tractament de la imatge per tal d’identificar situacions de risc en càmeres de vigilància i poder intervenir ràpidament.
• Promoure aplicacions públiques d’avís immediat (botó S.O.S.).

Recomanacions per als operadors de transport públic

• Les dones representen una majoria d’usuàries del transport públic i aquest ha de desenvolupar millores en el servei, en qualitat i seguretat, atenent a aquest col·lectiu.
• Realitzar auditories de gènere, donant major pes a aquest factor en les enquestes de satisfacció, i posant èmfasi en qüestions de seguretat.
• Establir un sistema de parades a demanda en rutes d’autobusos nocturns o d’àrees perifèriques.
• APPs de mobilitat amb dades d’horaris en temps real, per tal que els usuaris sàpiguen les hores exactes de pas i puguin reduir el temps d’espera en parades (sobretot en zones poc transitades).
• Incrementar la presència d’agents de seguretat i de càmeres a les estacions.
• Millorar la il·luminació d’estacions, andanes i parades d’autobusos.
• Assegurar la visibilitat a les marquesines d’autobús.