Objectius

En un moment en què cal incrementar la seguretat sanitària per continuar fent front a la COVID-19 als espais públics, també és el moment d’abordar altres aspectes que ajudin a augmentar la percepció de seguretat que tenen les persones mentre fan els seus desplaçaments habituals, especialment les dones tant en l’horari nocturn com diürn, ja que és un factor que condiciona enormement les seves decisions de desplaçament i perjudica el nivell d’ús del transport públic.

Per aquest motiu, el RACC i la companyia asseguradora Zurich han elaborat aquest estudi amb la voluntat que serveixi de referència a les administracions públiques i que es tingui en compte el gènere en el desenvolupament de noves polítiques de mobilitat i de planificació de l’espai públic. En definitiva, per contribuir a aconseguir una mobilitat sense prejudicis de gènere i que inspiri confiança i seguretat en tota la població, i així contribuir a la recuperació i increment del nivell d’ús del transport públic.

L'estudi, un dels més amplis que s’han fet d’aquesta matèria a Espanya i que se suma al presentat recentment a Barcelona, ha analitzat la percepció de seguretat dels ciutadans en funció del transport que utilitzen, el seu gènere i el moment del dia, així com les situacions d’assetjament, agressió, robatori o furt que declaren haver patit. La investigació s'ha realitzat en base a més de 1.500 enquestes i 17.000 observacions de comportament en hora punta al bus i al metro.

Conclusions

Les conclusions indiquen que, en general, les dones pateixen més incidents que els homes i que aquests tenen lloc amb més freqüència durant el dia. Si bé el vehicle privat és el que ofereix una major sensació de seguretat als usuaris, hi ha serveis públics que també compten amb una elevada confiança dels ciutadans, especialment el taxi i l'autobús diürn.

Les principals conclusions de l'informe són les següents:

• El 60% de les dones que es desplacen per Madrid modifiquen els seus hàbits de mobilitat per motius de seguretat personal, davant el 30% dels homes.
• Més de la meitat de les dones (52%) han patit un incident (assetjament, robatori, furt o agressió) mentre es desplaçaven de dia per Madrid, independentment del seu mode de transport, davant el 31% dels homes.
• Una part de les dones (39%) i en menor mesura dels homes (14%) senten que anar a peu per Madrid és insegur en horari nocturn. En l'altre extrem, el cotxe i el taxi es troben entre els transports que inspiren més seguretat personal a les nits, als quals se suma el bus quan és de dia.
• Les dones prenen més mesures de seguretat personal que els homes quan es desplacen de nit: 9 de cada 10 (90%) procuren anar acompanyades, davant el 57% dels homes; i més de la meitat (52%) parlen per telèfon per a sentir-se segures, mentre que només ho fa 1 de cada 10 homes (12%).
• Una àmplia majoria dels homes i de les dones consideren que haurien d'incrementar-se les mesures de seguretat a la via pública i al transport públic.

L'informe assenyala que "cal que millori la percepció de seguretat en els desplaçaments perquè, en un context de recuperació de l'ús del transport públic i dels trajectes a peu per a una major sostenibilitat, aquests mitjans augmentin el seu ús".

Recomanacions

Finalment, l'informe considera que les noves necessitats de mobilitat que es generin per la tornada a l'activitat habitual després de la pandèmia de la COVID-19 són una bona oportunitat per considerar les qüestions de gènere, tant a nivell urbà com metropolità. Per aquesta raó, inclou una sèrie de recomanacions a administracions públiques i operadors de transport públic, orientades principalment als següents punts:

• L’increment i promoció dels desplaçaments a peu ha d'acompanyar-se de mesures de protecció de gènere a l’espai públic.
• Una menor presència d’usuaris al metro o tren pot incrementar les situacions de risc de gènere.
• Introduir mesures de gènere en horari nocturn per tal que les dones no hagin de prendre tantes mesures d’autoprotecció.

Recomanacions per a les administracions públiques

• Inventariar l’espai públic (carrers, parcs, etc.) per identificar les necessitats d’actuació en funció de la seguretat en la mobilitat a peu. Per exemple, millorar la il·luminació de l’espai públic i les zones amb escassa visibilitat, identificar àrees en transició temporal, incrementar el nombre de semàfors amb polsador i realitzar intervencions en zones abandonades (neteja i activitats d’animació del propi espai públic).
• Analitzar enquestes i dades de població en funció del gènere, el que permetrà planificar tenint en compte les necessitats de tota la població.
• Assegurar la participació de dones en els projectes de seguretat en la mobilitat, de planificació urbana i de disseny de l’espai públic.
• Elaborar auditories de mobilitat i de gènere liderades per dones.
• Aprofitar l’ús d'Intel·ligència Artificial per al tractament de la imatge per tal d’identificar situacions de risc en càmeres de vigilància i poder intervenir ràpidament.
• Promoure aplicacions públiques d’avís immediat (botó S.O.S.).

Recomanacions per als operadors de transport públic

• Les dones representen una majoria d’usuàries del transport públic i aquest ha de desenvolupar millores en el servei, en qualitat i seguretat, atenent a aquest col·lectiu.
• Realitzar auditories de gènere, donant major pes a aquest factor en les enquestes de satisfacció, i posant èmfasi en qüestions de seguretat.
• Establir un sistema de parades a demanda en rutes d’autobusos nocturns o d’àrees perifèriques.
• Desenvolupar APPs de mobilitat amb dades d’horaris en temps real, per tal que els usuaris sàpiguen les hores exactes de pas i puguin reduir el temps d’espera en parades (sobretot en zones poc transitades).
• Incrementar la presència d’agents de seguretat i de càmeres a les estacions.
• Millorar la il·luminació d’estacions, andanes i parades d’autobusos.
• Assegurar la visibilitat a les marquesines d’autobús.