Estudi. Pràctica de running a Madrid des d’una perspectiva de gènere
El RACC i Zurich Seguros analitzen la percepció de seguretat i les diferències en els hàbits de les dones i els homes quan practiquen running a la capital espanyola. Les conclusions de l’estudi indiquen que un 25% de les dones ha patit assetjament mentre practicava running a Madrid, més del doble que els homes.
24/02/2022
Objectius
Córrer és un esport que s’ha popularitzat i ha guanyat adeptes en els darrers anys, gràcies a la voluntat de la gent de seguir una vida més saludable, a més de la llibertat i flexibilitat horària que permet aquesta pràctica. Amb la pandèmia, a més, creix la conscienciació per la salut personal, fet que repercuteix també en l’increment de persones que corren. La pràctica d’esport en la via pública està condicionada pel gènere, però la tendència del running s’ha analitzat poc des d’aquesta perspectiva, malgrat l’existència de diferències notables entre homes i dones quan corren.
El RACC i la companyia asseguradora Zurich han elaborat aquest estudi amb la voluntat que serveixi de referència a les administracions públiques i que es tingui en compte el gènere en la presa de decisions a l’hora de dissenyar l’espai públic. En definitiva, per contribuir a aconseguir una planificació urbana i una pràctica esportiva sense prejudicis de gènere i que resulti segura per a tota la població.
L’estudi s’ha elaborat a partir de més de 17.000 observacions i més de 1.000 enquestes a corredors i corredores en tres franges diàries al matí, la tarda i la nit en cinc zones de la ciutat (passeig de la Castellana, carrer Bravo Murillo, Casa de Campo, Parque del Retiro i Madrid Río).
Conclusions
L’estudi conclou principalment que la pràctica del running té un clar component de gènere. Per això, és necessari ser conscients d’aquesta situació i donar confiança a les dones mentre practiquen esport al carrer.
Entre les dades recollides per l’enquesta destaquen els següents:
- Les situacions violentes (físiques o verbals) es produeixen més als parcs (49% en el cas de les dones i 43%, en el dels homes). La meitat dels episodis d’assetjament cap a les dones corredores han sigut al vespre o a la nit.
- El 28% de les dones afirma que podria abandonar la pràctica del running com a conseqüència de situacions d’assetjament i agressions viscudes, enfront de només el 12% dels homes.
- La pràctica totalitat de les dones (96%) pren mesures de seguretat personal com ara evitar vies mal il·luminades i solitàries, triar franges horàries amb gent i anar acompanyades. El 74% dels homes també segueixen aquestes pràctiques de protecció.
- S’observa que les dones acostumen a córrer més en grup que els homes, sobretot quan es fa fosc: la meitat de les corredores practica aquest esport acompanyada en hores nocturnes, mentre que només ho fa el 36% dels homes.
- Quan es fa fosc, augmenta la percepció d’inseguretat a les 5 ubicacions avaluades. A la nit, Casa de Campo és la pitjor localització segons declara el 83% de les dones i el 63% dels homes, que la consideren molt insegura.
Quant a l’evolució de l’hàbit de la pràctica del running, l’estudi recull que un 16% de runners actuals no corria abans de la covid-19 i un de cada quatre ara ho fa més que abans. El 38% dels corredors i corredores enquestats afirma que ara els preocupa més la seva salut que abans de la pandèmia.
Recomanacions
L’estudi presenta també una sèrie de recomanacions a administracions i runners.
Per a l’administració pública: seria convenient generar un model de ciutat que integri la perspectiva de gènere. Amb aquest enfocament es crearien espais més segurs i entorns més agradables i reconfortants per a les persones.
- Fomentar la diversitat d’activitats a la ciutat perquè hi hagi més vida a qualsevol franja horària i perquè més persones facin ús de l’espai públic.
- Crear campanyes d’informació per la seguretat personal i viària dels corredors a la ciutat sobre: la importància d’elements reflectants i les bones pràctiques a seguir per córrer a la via pública.
- Analitzar a fons l’espai públic (carrers, parcs, etc.) per identificar les actuacions necessàries per millorar la seguretat i eliminar els punts negres:
- Garantir una correcta il·luminació de l’espai públic (carrers, parcs, túnels) amb una bona distribució estratègica dels elements d’il·luminació.
- Millorar les zones amb escassa visibilitat (escales, parcs, zones amb arbustos, etc.).
- Augmentar el nombre de semàfors amb polsador.
- Intervenir periòdicament a les zones abandonades o d’obres (tancament de solars i neteja).
- Fomentar la incorporació de dones en la presa de decisions i en la redacció de documents de planificació urbana.
Per als runners:
- No fer servir auriculars quan se surti a córrer de manera individual. És millor ser conscients del que succeeix a l’entorn.
- Córrer per zones freqüentades per altres corredors, vianants o vehicles.
- Triar una ruta coneguda i amb bona il·luminació.
- Informar familiars o amics de l’itinerari i horari de la pràctica de running.
- Utilitzar dispositius o apps de rastreig en directe perquè algú del nostre entorn pugui veure la nostra localització i el progrés de la carrera.
- Portar roba reflectant en llocs sense il·luminació o amb molt trànsit de vehicles; és important ser visibles.
- En l’àmbit urbà, córrer per la vorera, parcs o espais verds. En l’àmbit interurbà o rural, anar pel carril en el sentit que permeti trobar-se els vehicles de cara.
- Utilitzar apps per córrer en grup, sobretot si és en hores nocturnes.
El RACC i Zurich Seguros han analitzat també la pràctica del running des d’una perspectiva de gènere a la ciutat de Barcelona.
Veure estudi.
