Auditoria: La congestió en els corredors d’accés a Madrid

Gairebé un milió de persones (532.000 vehicles) suporten diàriament congestió viària en els accessos a Madrid, la qual cosa suposa la pèrdua de 329.000 hores diàries i un cost total de 3,4 milions d'euros al dia.

03/02/2009

Objectius

La congestió s'ha convertit en un dels problemes quotidians que pateixen les societats modernes. En l'Estat espanyol, la congestió es vincula al dèficit de certes infraestructures de transport i al procés accelerat de creixement econòmic experimentat en els últims anys. La congestió es considera un problema amb costos socials, econòmics i mediambientals importants, que fan minvar la qualitat de vida de molts ciutadans i que afecta a la capacitat de competir de les àrees urbanes.

L'objectiu de l'estudi és oferir una descripció detallada de la congestió en els accessos a Madrid a partir de l'anàlisi d'un dia tipus i avaluar els costos que comporta per a tots els usuaris de la xarxa viària, ja siguin de vehicles privats o de transport públic, així com localitzar els principals punts crítics.

Les fonts d'informació utilitzades procedeixen de la Dirección General de Tráfico i l'Ajuntament de Madrid i han estat completats mitjançant la realització d'itineraris en el vehicle de mesuraments de tràfic de la fundació RACC (Movitest), seguint la tècnica de vehicle flotant. La quantificació de la congestió realitzada per a l'escenari actual s'ha contrastat amb la percepció que de la mateixa tenen els usuaris de la Comunitat de Madrid, mitjançant la consulta directa a més de 5.300 ciutadans.

L'estudi avalua els nivells de saturació (congestió) de la Corona d'Afectació Metropolitana de Madrid que se situa aproximadament en un radi de 30 quilòmetres des del centre de Madrid, incloent els municipis fins a Algete, Alcalá d'Henares, Ciempozuelos, Navalcarnero, Collado de Villalba i Colmenar Viejo.

Conclusions

L'estudi assenyala que prop d'un milió de persones, un 53% del total, suporten congestió en els accessos a Madrid durant les sis hores en les quals es concentra la congestió circulatòria, una part important d'ells usuaris de l'autobús (32%) i uns altres del seu propi vehicle (68%).

Entre les principals conclusions figuren les següents:

Diàriament es perden a causa de la congestió 330.000 hores sobre el viari d'accés a la ciutat de Madrid aproximadament.
Anualment, la congestió efectiva d'accés a Madrid és la responsable de la pèrdua de 81 milions d'hores, la qual cosa suposa un cost de 840 milions d'euros, equivalents al 0,6% del PIB de la Comunitat de Madrid.
En termes de pèrdua de jornades laborals per conductor afectat per la congestió, la demora equival anualment a 7 dies de treball, la qual cosa representa un cost anual de 538 euros.
Per als treballadors que accedeixen en hora punta (de 8 a 9 hores) a Madrid, la demora mitjana que s'ha calculat supera els 30 minuts.

En la valoració per itineraris, l'auditoria indica que el 72% de la congestió es concentra en les vies que passen pels corredors més poblats (A2, A4 i A42) o amb una significativa activitat terciària (A1) i en els trams Nord i Est de la M-40.

Recomanacions

L'estudi indica també que únicament serà possible reduir eficaçment els nivells de congestió des d'un plantejament realista que contempli els diferents factors que intervenen en la mobilitat, asseguri la concertació entre els diferents agents socials involucrats, millori les alternatives en transport públic, completi la xarxa viària, perfeccioni els punts crítics de la xarxa i conscienciï als usuaris sobre els costos individuals i col·lectius derivats.

En aquest context, la proposta de la Fundació RACC planteja a curt termini tres actuacions generals:

1. Potenciació del transport públic

Realització dels carrils Bus-VAO previstos pel Ministeri de Foment (aproximadament 100 km) en totes les carreteres nacionals d'accés a Madrid.
Augment d'aproximadament 700 expedicions diàries d'autobús en les seves diferents modalitats, amb reforç del Bus-Express i permetent augmentar notablement la velocitat comercial en els desplaçaments.
Creació accelerada d'almenys 4.500 places en aparcaments de dissuasió en els punts de connexió de la xarxa viària amb les terminals de transport públic (Sant Sebastià dels Reis, Sant Fernando d'Henares).
Posada en servei de les propostes de Metre-bus dissenyades pel Consorci de Transport (especialment les corresponents als municipis de l'oest de la Comunitat) i potenciació de les línies transversals per part de l'EMT (M-35 de transport públic).

2. Utilització més eficient del vehicle privat

Increment de l'ocupació mitjana del vehicle privat (potenciant-ho entre altres mesures amb carrils bus-VAO).
Gestió de la velocitat amb senyalització variable.
Dissuasió dels desplaçaments en l'hora punta de matí mitjançant incentius a les empreses.
Gestió de la demanda en destinació.

3. Millores infraestructurales per al cotxe

Corregir la disminució de capacitat que es produeix en algunes vies (de 3 a 2 carrils en A2, A5 i M- 607). Ha d'indicar-se que ja existeix projecte d'augment de capacitat de la A2 entre Alcalá d'Henares i Guadalajara.
Millores d'enllaços especialment conflictius, especialment els relacionats amb la M-40.

L'estudi inclou una comparativa entre els temps de desplaçament en transport privat i transport públic. Els usuaris (3.200 enquestes) manifesten que el temps de desplaçament en transport públic hauria de ser un 50% inferior a l'actual. Així, el 75% dels usuaris de transport públic considera la falta d'aparcament com una mesura dissuasòria de l'ús del vehicle privat. La congestió és la tercera causa (44%).