Mariano Marzo. Catedràtic de la Universitat de Barcelona. Director de la càtedra en “Transició Energètica” UB-Fundació Repsol.

La mobilitat a les ciutats serà diferent després de la Covid-19?
Sens dubte, actualment assistim a una reducció important de la mobilitat, ja que hi ha menys activitat econòmica i això comporta una disminució de l'ús del transport públic i privat, a més de l'adopció del teletreball. Posteriorment, cal esperar una evolució cap a una "nova normalitat", en un context de transició energètica, impulsada per la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat d'aire, que tornaran a recuperar ple protagonisme.

Concreteu quins aspectes es veuran afectats a curt, mitjà i llarg termini.
A curt termini: reducció de la contaminació atmosfèrica i "visualització" de la relació qualitat de l'aire-model de mobilitat, amb la consegüent conscienciació i el compromís dels ciutadans sobre la necessitat de transformar aquest model. A mitjà termini: creixent exigència social per implementar polítiques que, entre altres actuacions: a) prioritzin els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport públic, b) restringeixin la circulació de vehicles contaminants, c) en promoguin la progressiva substitució per altres de més nets. També cal citar en aquest apartat la creixent posada en pràctica de noves formes de treball i de relacions socials. A més llarg termini: desenvolupament i implementació de noves polítiques de mobilitat i de planificació urbana i industrial, enquadrades en el marc conceptual d'smart cities i dels ODS de Nacions Unides.

Quins avantatges i inconvenients ha suposat aquesta crisi sanitària? 
D'avantatges, cap. El que vam detectar (menor circulació, menor contaminació, menor consum, treball en remot, més temps en família…) és el resultat d'una crisi global de contorns dramàtics en els aspectes econòmic, social i humà. El que sí que hi pot haver són algunes lliçons apreses. I en aquest sentit, a més d'haver "visualitzat" la correlació entre model de mobilitat actual-qualitat de l'aire a les nostres ciutats, a una escala més àmplia també hem "visualitzat" l'íntima relació existent entre emissions contaminants i model de creixement econòmic i demogràfic. Una relació el desacoblament passa, inevitablement, per la innovació.

Quines assignatures pendents caldria accelerar a la ciutat de Barcelona i a Catalunya? 
Més pragmatisme i menys ideologia, apostant per una "gran coalició" que inclogui governs, inversors, empreses i tothom qui se senti compromès amb els objectius ambientals abans esmentats. Aquesta coalició s'hauria d'articular al voltant de: a) anàlisis rigoroses basades en la ciència i la tecnologia, b) plantejaments oberts i flexibles que possibilitin unes aliances tan àmplies com sigui possible, c) actituds inclusives que assegurin la participació de tots els sectors econòmics, d) una especial sensibilitat davant de diferents realitats demogràfiques i territorials, i e) una aposta decidida per l'equitat social i per la conservació i la creació de llocs de treball. A més a més, convindria oblidar-se d'utopies i ajustar-se a les limitacions imposades per les realitats científiques, tècniques, econòmiques i socials. A curt termini, cada territori i cada comunitat haurien d'escollir, entre totes les opcions disponibles, les més eficaces i eficients, tant tecnològicament com econòmicament. A més llarg termini, l'efectivitat passa per la innovació: en ciència i tecnologia, en els models de negoci i en la política, amb el benentès que la primera habilita les altres dues.

Raquel López. Enginyera de Camins, Canals i Ports i cap de modelística i seguretat viària de la consultoria MCRIT.

La mobilitat a les ciutats serà diferent després de la Covid-19?
La Covid-19 té un impacte significatiu en el dia a dia de les persones, en particular en la seva mobilitat, i és segur que el futur serà diferent. S’hauria d’aprofitar la situació derivada d’aquesta crisi per repensar el model de ciutat i d'espai públic i apostar per una mobilitat més activa, responsable, sostenible i segura. La tornada a la normalitat, sobretot a les grans ciutats, serà complicada i gradual una vegada es controli la pandèmia i és probable que a llarg termini hi hagi un canvi en el nostre comportament, en particular de la forma com treballem, ens relacionem i ens desplacem.

Concreteu quins aspectes  es veuran afectats a curt, mitjà i llarg termini.
És previsible una disminució de la mobilitat per motiu treball, eliminant sobretot la vinculada a les reunions i al teletreball, i la possible reducció de la mobilitat en les hores punta per escalament dels horaris de treball. Les quotes modals també es veuran afectades, augmentant l’ús dels modes individuals en detriment del transport públic, i en especial dels modes més massius com el metro. La mobilitat per oci també es veurà reduïda per l’augment de la distància social. La intensitat de l’afecció anirà disminuint progressivament a mesura que es recuperi la confiança i, probablement, la reducció de la mobilitat per motiu treball pot deixar un impacte estructural mentre que la resta dels impactes s’aniran recuperant a mitjà i llarg termini.

Quins avantatges i inconvenients ha suposat aquesta crisi sanitària? 
Una de les conseqüències directes del confinament derivat de la crisi ha estat la gran reducció del trànsit que implica una minva dels nivells de contaminació i la millora de la qualitat de l’aire, assolint valors molt per sota dels límits legals i de les recomanacions de l’OMS. També té un impacte directe sobre la disminució del nombre d’accidents i de les víctimes associades. Com a principal inconvenient, el transport públic s’ha vist greument afectat per la baixada dràstica del nombre de passatgers i la previsible reducció de la quota modal del transport públic per la por al risc de contagi i la seva possible estigmatització, que podria fomentar un augment de l’ús del vehicle privat que s’hauria d’intentar evitar.

Quines assignatures pendents caldria accelerar a la ciutat de Barcelona i a Catalunya? 
L’ús de vehicles de mobilitat personal (VMP) com les bicicletes i els patinets esdevindran una forma efectiva de mode de transport que, a diferència del metro o de l’autobús, amplia el distanciament social i evita la sobrecàrrega del sistema de transport públic. El creixement de la mobilitat en aquest tipus de vehicles requerirà una regulació per part de les administracions, per resoldre els problemes de convivència en l’espai públic i fomentar la mobilitat sostenible i segura, com la que ja ha desenvolupat la ciutat de Barcelona. S’haurien d’impulsar també plans de renovació cap a vehicles elèctrics i plans d’electromobilitat que haurien d’incorporar el desplegament eficient de la infraestructura de recàrrega, que permeti garantir la implementació eficient del vehicle elèctric.

Lluís Puerto. Director de la Fundación RACC.

La mobilitat a les ciutats serà diferent després de la Covid-19?
A curt termini, sí, quan s’aixequin les restriccions de moviment, serà necessari mantenir distàncies de seguretat entre persones al transport públic i tota aquesta gent s’haurà de moure d’una altra manera. Les alternatives que ajuden a mantenir la distància poden ser la micromobilitat (caminar, bici, patinet elèctric), la moto o el cotxe, principalment. També és probable que hi hagi un volum de desplaçaments totals inferior, ja que moltes activitats d’oci en les quals es donen aglomeracions estaran prohibides un temps, així que aquestes activitats es faran a casa o bé en la proximitat del barri.

Concreteu quins aspectes es veuran més afectats a curt, mitjà i llarg termini.
A mesura que projectem els canvis en el futur, augmenta la incertesa de què passarà, ja que no sabem fins a quin punt serem capaços de contenir i controlar els contagis, si es produiran rebrots quan torni el fred, si la vacuna serà prou efectiva, etc. En funció d’aquesta evolució del coronavirus, aquests canvis radicals es mantindran en el temps o s’aniran atenuant en un retorn cap a la situació prèvia a la crisi del coronavirus. El que sembla raonable que guanyi terreny és el teletreball, ja que durant el confinament hem après que és una opció seriosa i factible per treballar i alhora és una opció que evita el contacte i, per tant, el contagi, a més de ser positiva per reduir emissions contaminants i congestió.

Quins avantatges i inconvenients ha suposat aquesta crisi sanitària?
Els avantatges han estat sobretot ambientals, ja que la manca de trànsit ha permès recuperar molt ràpidament la qualitat de l’aire a les ciutats. No és tant el cas de les emissions de CO2 que causen el canvi climàtic, ja que aquí l’acumulat de moltes dècades no es pot eliminar ràpidament i calen també dècades per reabsorbir aquest CO2. Un altre benefici indirecte de quedar-nos a casa ha estat el descens dels accidents de trànsit: s’han reduït un 70% mentre estàvem confinats. I tots aquells que es passaven hores en congestió cada setmana per anar de casa a la feina, s’han estalviat aquesta pèrdua de temps. Els transportistes també han pogut treballar i fer la seva feina amb menys estrès gràcies a la fluïdesa del trànsit. Els greuges, però, són molt superiors als beneficis, perquè la mobilitat I l’economia van agafades de la mà, i el fet de no poder desplaçar-nos ha reduït molt el consum, ha destruït molts llocs de treball, la qual cosa no és una pèrdua que es pugui recuperar immediatament.

Quines assignatures pendents caldria accelerar a la ciutat de Barcelona i a Catalunya?
Encara que sembli contradictori, la millora del transport públic. Incrementar les freqüències de pas dels trens i els autobusos permetria transportar més persones en uns temps en què els vehicles no poden anar plens per la necessitat de mantenir distàncies. Les millors freqüències de pas s’aconsegueixen invertint més en tecnologia per al transport públic. El desenvolupament del Mobility as a Service i la tecnologia que l’acompanya permetria disposar de totes les alternatives en una única aplicació i un únic pagament, i amb validació contactless (sense contacte es redueixen els contagis). Per altra banda, com que ha augmentat molt l'e-commerce, cal desenvolupar centres de consolidació d’aquests enviaments a nivell urbà en aparcaments, per exemple, on aniríem nosaltres mateixos a recollir la mercaderia, reduint viatges innecessaris que ara venen a la porta de casa.