Estudi. La micromobilitat en patinet elèctric a Barcelona
El RACC ha analitzat les claus del fenomen de l'increment de l'ús dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) a la ciutat de Barcelona des de la visió de la seguretat viària. L'estudi inclou una sèrie de recomanacions per a la millor integració possible dels VMP a la mobilitat urbana.
21/05/2020
Objectius
Els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) van irrompre a la ciutat de Barcelona l’any 2016 i actualment són un mode de transport principalment urbà. Tot i que encara és minoritari, la seva irrupció a la ciutat ha estat molt significant des de 2016 (77% d’usuaris són nous del darrer any).
El perfil dels usuaris de MVP a Barcelona assenyala:
- Són majoritàriament gent jove: dos de cada tres són menors de 30 anys.
- El 25% combina el VMP amb el transport públic i un 75% fa viatges porta a porta inferiors a 5 km.
- El 12% dels viatges es feien anteriorment en cotxe o moto, un fet que suposa una millora ambiental.
- La manca d’infraestructura de carrils bici i estacionament segur és la principal reclamació del col·lectiu.
L'objectiu de l'estudi del RACC és comprendre les claus d’un fenomen nou i creixent de la mobilitat urbana, i definir les recomanacions necessàries per a la millor integració possible dels VMP a la mobilitat urbana. L'estudi s'ha realitzat a partir d'una enquesta presencial al carrer a 600 usuaris de VMP i l'anàlisi visual del comportament de 3.065 usuaris, en hora punta de matí i tarda en dies laborables.
Conclusions
Les conclusions de l'estudi assenyalen que els VMP ofereixen una opció de mobilitat sostenible positiva per les ciutats, pel seu ús eficient de l’espai, velocitat moderada, zero emissions i zero soroll. Malgrat tot, assenyala que resta pendent una millor integració, en termes de correcta convivència amb la resta de modes de transport, i per incrementar la seguretat viària a mida que creix el seu ús.
En l'anàlisi de la seguretat dels VMP, l'estudi assenyala les següents conclusions:
- En un any, el volum d’implicats en accidents ha passat de l’1% al 3% en relació al total.
- Les pràctiques de risc més esteses tenen lloc als carrils-30 amb la circulació per vorera (45% dels usuaris observats), no respectar el pas de vianants (38%) i saltar-se semàfors (35%), així com als carrils bici en vorera on les pràctiques més esteses són circular en contra direcció pel carrils bici (35%) i superar el límit de velocitat (99%).
- El risc més elevat per als usuaris de VMP són les col·lisions amb vehicles a motor, perquè poden tenir conseqüències greus, l’ús d’auriculars i mòbil i l’excés de velocitat en voreres-bici.
- El 40% dels usuaris admet no conèixer la nova normativa de circulació i l’ordenança reguladora.
L'estudi inclou també una comparativa sobre l'ús de VMP a Barcelona i Madrid, que assenyala que el compliment de les normes és superior a Madrid, on hi ha un elevat número d’usuaris de VMP compartits en comparació amb Barcelona, on la majoria són privats.
El projecte compta amb el patrocini de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) i inclou el desenvolupament d'una campanya de conscienciació a usuaris que es llançarà els pròxims mesos.
Recomanacions
L'estudi ofereix també un seguit de recomanacions, dirigides principalment a les administracions i referides al següents aspectes:
- Infraestructura: baixar les voreres-bici a la calçada; generar una xarxa protegida i connectada per a la micromobilitat; crear senyalització i semaforització; i afegir mesures de pacificació als carrils 30.
- Educació i conscienciació: fer campanyes informatives i cursos de formació tant a conductors de VMP com d'altres vehicles a motor; i reforçar l’educació viària a les escoles, incorporant l'ús dels VMP com a mode de mobilitat urbana.
- Seguretat viària i personal: establir un sistema de responsabilitat civil obligatòria per a tots els VMP i promoure l’ús del casc i altres bones pràctiques de seguretat (elements reflectants, etc.).
- Desplegament del patinet compartit: crear les condicions adequades pel desplegament progressiu del servei de patinet compartit a Barcelona, garantir l’estacionament ordenat d’aquests vehicles, introduir tarifes per distància (no només per temps d’ús) i compartir amb la ciutat dades dels sensors de les empreses de patinets compartits.
A més, el RACC ofereix també un seguit de consells als fabricants per la millora del disseny del vehicle: millorar l’estabilitat i l’adherència de les rodes del vehicle; valorar la inclusió d’intermitents indicadors de gir; i introduir mesures constructives que impedeixin que els vehicles es puguin modificar per circular a més velocitat.
Más información