Informe. Balanç de sinistralitat del primer semestre de 2022
Les dades de sinistralitat fins al 17 de juliol mostren un increment de víctimes mortals del 8,1% a Espanya i del 1,1% a Catalunya, en relació amb 2019. L’informe analitza específicament l’increment de la sinistralitat a l’AP-7.
19/07/2022
Aquesta nova edició del balanç de sinistralitat pren 2019 com a principal any de referència, últim any de normalitat en la mobilitat abans de la pandèmia. Cal considerar que l’estat d’alarma, amb les corresponents restriccions de mobilitat, no es va aixecar fins al 8 de maig de 2021 i, en conseqüència, no és un any estrictament comparable amb l’actual.
Sinistralitat a les carreteres espanyoles
A 17 de juliol, última dada disponible a Espanya en la data de redacció de l’informe, el nombre de morts ha arribat a 604, un 8,1% més que el 2019. Aquest augment no s’ha produït de manera homogènia en el territori, destacant l’increment relatiu registrat a Navarra (112,5%), Castella i Lleó (65%) i Castella-la Manxa (41,9%). Les dades més positives s’observen a Canàries (-37,5%), Illes Balears (-28,6%) i el País Basc (-23,8%).
Gairebé la meitat dels morts viatjaven en turismes, que han augmentat la sinistralitat mortal en un 16,7% respecte a 2019 i suposen el 49,7% dels morts actuals. Tot i que la majoria de les víctimes mortals continuen produint-se a les carreteres convencionals (el 69,5%), cal destacar el fet que en aquest tipus de vies és on menys han crescut les víctimes mortals (0,7%), davant del notable creixement en autopistes i autovies (29,6%), que pot respondre tant a la supressió de peatges a determinades autopistes com a l’augment generalitzat de la mobilitat.
El cas de l’AP-7 a Catalunya
A Catalunya, fins al 17 de juliol han mort 90 persones, un 1,1% més que en 2019. En aquest cas, bona part de la sinistralitat mortal s’ha produït en l’autopista AP-7, en la qual s’han registrat 18 víctimes mortals. Aquesta via concentra el 20% de tots els morts que s’han produït fins avui en totes les carreteres catalanes.
En els últims anys, la sinistralitat en aquesta via, fins i tot durant la pandèmia, s’ha situat entorn dels 6-7 morts anuals. En la sèrie dels últims dotze anys destaca l’excepcionalitat de 2016, causada per l’accident a Freginals d’un autocar que tornava de les falles de València, en el qual van morir 13 noies. Doncs bé, sense un altre accident excepcional que un produït a Barberà del Vallès, en el qual van morir 3 persones, en 2022 se supera la marca del malmès any 2015.
Els 18 morts de l’AP-7 en el que va d’any són el resultat de 15 accidents de trànsit. Destaca que la majoria d’aquests accidents són atropellaments, una situació que contrasta amb el que passava abans de l’alliberament dels peatges, quan la causa de la majoria dels
accidents era la sortida de via dels vehicles i els atropellaments eren excepcionals.
Conclusions
L’evolució de la sinistralitat mortal en carretera a Espanya al llarg de l’any no és positiva. Espanya no camina en la direcció de poder aconseguir el repte europeu de reduir el nombre de morts en carretera en un 50% durant aquesta dècada.
Des del RACC hem d’insistir en la necessitat d’aturar aquesta pèrdua de vides humanes i en què són necessàries més mesurades per aconseguir l’objectiu dels 0 morts en carretera l’any 2050. Mesures ja proposades anteriorment, com un pla específic de seguretat per a motociclistes, un accés gradual al permís de conduir, una revisió a fons del procés formatiu… Així com noves inversions en infraestructures que millorin la seguretat viària i persistir en la conscienciació i educació de les persones. En definitiva, són necessaris nous esforços per revertir la situació actual i tornar al camí dels descensos notables de la sinistralitat mortal.
