Informe: On van els diners que paguem pels combustibles?

Davant l'increment del preu final del carburant en l'últim any, l'informe analitza on va a parar els diners que paguem pels combustibles i el perquè d'aquest preu.

30/11/2011




Conclusions

El preu del litre de carburant serveix per a pagar cadascuna de les operacions que inclouen la cadena de producció. Així, podem establir que el preu final del carburant es divideix en tres components diferents: 

  • El cost estricte del producte, una variable determinada pel joc dels mercats internacionals
  • La part impositiva, integrada per dos components:

    • Els impostos especials que graven els carburants
    • Els impostos de tipus general sobre el consum, en aquest cas, l'IVA del 18%
  • El marge de distribució

Si ho comparem amb la Unió Europea, on de mitjana un litre de combustible ens podrà costar gairebé un 17% més que a Espanya, es constata que: 

  • El cost de proveïment, és a dir, la fabricació o importació del carburant, no suposen cap diferència significativa
  • La gran diferència rau en els impostos per litre de carburant. De mitjana, i per un litre de combustible fictici, meitat gasolina meitat gasoil, a la UE es paguen 73,2 cèntims d'euro, 15 més que a Espanya (preus mitjans de gener del 2011)
  • Mentre que a la UE el cost del transport fins al punt de servei, la comercialització i el benefici dels operadors se situa en una mitjana de 12 cèntims per litre, a Espanya arriba als 14,2 cèntims, és a dir, un 18,4% més

L'informe conclou que el sistema espanyol és molt menys eficient i, per tant, menys competitiu que el sistema europeu. Si el sistema espanyol fos capaç de servir els carburants al mateix cost que es fa a la UE, l'estalvi global que es produiria segons el consum de carburants del 2010 superaria lleugerament els 750 milions d'euros. 

Recomanacions

La Comissió Nacional de la Competència ha publicat un informe recentment en què analitza detalladament les causes d'aquesta disfunció. L'informe destaca que les ineficiències provenen de la falta de competència derivada de les fortes barreres d'entrada al sector; del grau de concentració i integració vertical del sector; del paper de la Corporació Logística d'Hidrocarburs (CLH) en el procés de control de preus de transport i distribució de carburants, influenciada decisivament pels principals accionistes de la companyia (Repsol, Cepsa…), i també per l'existència de reglamentacions complementàries restrictives de la competència, per exemple, en l'àmbit dels biocarburants.
 
Si es comencessin a introduir veritables reformes en el sistema que permetessin augmentar el nivell de competència i fer el sistema més eficient, i el govern aprofités l'ocasió per a pujar els impostos en un import equivalent a aquesta xifra –la qual cosa ens aproparia a la fiscalitat europea–, probablement recaptaria prou recursos com per a permetre de nou circular a 120 km/h per les autovies.


 On van els diners que paguem pels combustibles?