Anàlisi: Finançament del transport públic

Informe sobre el sistema de finançament del transport públic a Espanya, basat en la dualitat contribuent-usuari, i en altres països del món.

15/04/2014


Objectius

Amb el descens del nombre d'usuaris del transport públic –un 2% el 2013 i un 10% acumulat des de l'inici de la crisi, segons l'Institut Nacional d'Estadística– la Fundació RACC es pregunta sobre les alternatives al sistema de finançament del transport públic, basat en la dualitat contribuent-usuari.
 
Entre les possibles causes d'aquest descens es troben la mateixa crisi econòmica i la baixada del nombre de passatgers per la destrucció de l'ocupació, a més del fort increment del preu del transport públic, que en els darrers tres anys ha estat d'un 30% de mitjana.

A Espanya el model de finançament es basa en la distribució de la càrrega del cost entre l'usuari i el contribuent. Aquest model està mostrant símptomes d'exhauriment, principalment per les retallades notables de les aportacions d'algunes administracions al finançament del sistema. D'altra banda, creix la proporció del cost que ha de satisfer l'usuari i, a més, cauen les aportacions conjuntes de les administracions.

Conclusions

  • Finançar el transport públic no és només fixar el grau de cobertura dels costos amb recursos provinents del contribuent, sinó també el recurs a altres mitjans financers aportats pels beneficiaris externs del servei de transport
  • El paper del transport públic és crucial per a garantir el bon funcionament de les estructures urbanes, però la demanda creixent també repercutirà sobre els costos, motiu pel qual crear un sistema equilibrat financerament serà un dels reptes clau del futur
  • És prioritari investigar models financers més enllà de la dualitat usuari-contribuent. Una via de progrés en aquest àmbit haurà de tenir com a condició prèvia necessària la garantia de minimització de costos de prestació del servei per part dels operadors.