L'article indica, en primer lloc, que "la falta d'equitat deriva, més enllà de raons històriques, d'unes polítiques d'inversió en carreteres allunyades del principi bàsic que ha de guiar tota política pública: la coherència i l'equitat". A continuació, reconeix la dificultat de gestionar la situació, a causa de les dificultats financeres de les administracions.

Conscient d'aquesta situació, planteja tres possibles opcions:

• Extensió generalitzada del sistema de peatges en tot el sistema de vies d'alta capacitat: solució d'enormes costos polítics en un moment en què el rebuig al peatge apareix com a posicionament definit d'una part de la població.
• Supressió generalitzada dels peatges: la solució més eficient per restaurar l'equitat però que planteja inconvenients de caràcter legal i conseqüències financeres que la fan pràcticament impossible.
• Fórmula intermèdia: passa per abordar de manera gradual el procés de reequilibri del sistema mitjançant vies molt diferenciades.

Entre les possibles vies de la tercera opció esmenta la creació d'un fons de rescat d'autopistes amb càrrec a les recaptacions provinents de l'impost de societats ingressat per les concessionàries i de l'impost del valor afegit repercutit en els peatges, o la proposta del RACC d'establir el desgravament dels peatges de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).