En primer lloc, l'article constata les diferències existents entre les estratègies en inversió en infraestructures de les principals economies mundials. A Europa occidental assenyala que els últims anys han evidenciat una certa estabilització de la inversió en infraestructures de mobilitat entorn del 0,8% del PIB, valors molt inferiors als registrats a mitjans dels setanta i principis dels vuitanta.

En aquest marc, Espanya ha estat un dels països de l'Europa Occidental que més esforç ha realitzat per modernitzar les seves infraestructures en els últims anys. Entre les principals conclusions sobre la inversió realitzada a Espanya destaquen les següents:

• Malgrat l'impuls donat a les inversions en aeroports, ferrocarril i ports principalment a partir de l'any 2000, les inversions en carretera mantenen la primacia absoluta sobre la resta de mitjans de transport.
• A diferència dels grans països europeus, Espanya ha potenciat amb un vigor extraordinari la inversió aeroportuària a conseqüència d'una voluntat política de posicionament al mercat del transport aeri. 
• En l'àmbit ferroviari, malgrat l'esforç realitzat en alta velocitat principalment en la dècada passada, el nivell d'inversió s'alinea, en la part baixa del mapa, amb França i Alemanya, amb inversions que han superat lleugerament el 0,20% del PIB. 
• Les menors diferències es constaten en l'àmbit de la carretera. El ritme d'inversions a Espanya, tot i que decreixent, resulta molt més elevat que al Regne Unit i Alemanya i moderadament superior al de França. 

Sense tenir en compte les despeses de manteniment, és a dir, en relació a la inversió pura en carreteres, ferrocarril, ports i aeroports, la despesa total en infraestructures a Espanya ha suposat l'1,27% del PIB de mitjana del període 1992-2009, xifra que supera àmpliament les dels països del nostre entorn i la nostra dimensió.