El sistema de regulació de l’aparcament en superfície presenta una valoració general de dues estrelles RACC (43 punts sobre 100), mentre que els aparcament subterranis obtenen 3 estrelles RACC (56 punts sobre 100).

L’auditoria recull les conclusions generals següents:

• Hi ha un marge de millora significatiu per a aconseguir que l’aparcament públic (en superfície i subterrani) de València constitueixi, no només un referent atractiu com a imatge de qualitat de la ciutat, sinó també un equipament eficaç per als usuaris i la ciutat dins d’una política global de mobilitat sostenible.
• La poca coordinació tarifària no contribueix a promoure una política de mobilitat més sostenible, perquè, en aquesta situació, els usuaris prefereixen seguir perdent el temps buscant plaça d’aparcament abans que accedir al centre en transport públic, o adreçar-se directament a un aparcament subterrani.
• La qualitat dels equipaments en alguns casos no està en concordança amb la tarifa de l’aparcament.
• No s’observen accions adreçades a promoure l’accés de vehicles amb menys impacte ambiental.
• L’absència d’un pla de mobilitat sostenible, com del que ja disposen la majoria de ciutats capital, segurament contribuiria a aquesta situació.

Un 32,7% dels conductors valencians considera que no hi ha aparcament a la ciutat, mentre que un 36% opina que el temps emprat per a trobar estacionament és excessiu: equival a 19 minuts de mitjana.

Recomanacions

Com a recomanació general, l’estudi indica la necessitat de fer una política coordinada de l’aparcament públic, promovent la millora general de la qualitat de la infraestructura per a l’usuari, i una visió integral cap a una mobilitat sostenible de la ciutat.

Aparcament en superfície

• Reordenar el disseny de les places d’estacionament regulat, definint les places de cordó i suprimint aquelles que no compleixin les mesures mínimes per a garantir la comoditat dels usuaris (5 metres de llarg per 2 d’ample).
• Afegir als cartells indicatius d’inici i fi de la zona regulada que siguin necessaris, i indicar la presència dels parquímetres.
• Revisar que totes les places regulades disposin d’un parquímetre en un radi de 50 metres, com a màxim.
• Fer una campanya de promoció de la zona blava per a millorar-ne la imatge que en tenen els ciutadans i definir-ne l’ús correcte.
• Establir uns criteris tarifaris adequats entre la zona blava, l’estacionament públic i el transport públic, d’acord amb els objectius de cadascun d’ells.
• Estudiar nous serveis que beneficiïn l’usuari (pagament pel mòbil) o incorporin criteris mediambientals en la regulació (bonificació vehicles elèctrics o d’alta ocupació, etc.).

Aparcament subterrani

• Establir algun sistema d’etiqueta o segell de qualitat dels aparcaments que informi els usuaris de la qualitat del servei de l’equipament.
• Definir criteris d’homogeneïtzació pel que fa a la senyalització emprada als aparcaments que en faciliti la interpretació per part dels usuaris.
• Aplicar criteris de disseny per a nous aparcaments públics. Nova regulació de la mida de les places.
• Aplicar amb caràcter d’urgència solucions per als paràmetres inclosos en el Factor 50 que no obtinguin una puntuació superior al 75%.
• Millorar els protocols de manteniment per a resoldre problemes de senyalització, neteja, etc., que una previsió i organització correctes poden solucionar a cost moderat.
• Millorar la senyalització de l’aparcament, principalment el direccionalment cap a les places buides i informació sobre les places lliures.
• Millorar la identificació de les zones d’aparcament per a facilitar la memorització de la plaça.