1. Primer impuls d'atorgament de concessions fins al 1975, amb 2.042 km que van anar entrant en funcionament de manera gradual. Aquest primer mapa es caracteritza per uns trams que tenien expectatives d'uns volums de trànsit prou importants per a sustentar les concessions
2. Període de paralització del model a partir del 1975 i fins al 1986 quan, tímidament, es comencen a adjudicar noves concessions
3. A partir de final dels noranta s'observa un gir radical en la política pública de construcció de carreteres, optant pel model d'autovies lliures de peatge
4. Malgrat l'extensió sistemàtica de les autovies lliures, entre el 1997 i el 2005 es concedeixen 1.001 km més de vies de pagament que corresponen, en termes generals, a itineraris pràcticament coberts ja per vies gratuïtes d'alta capacitat

Objectius

L'estudi també analitza l'evolució de la dimensió econòmica de les autopistes de peatge: 

• El sector de les autopistes ha progressat sensiblement al llarg d'aquests anys i, a mesura que s'anaven construint infraestructures, el volum de trànsit a les vies de peatge ha anat creixent sense interrupció fins a l'arribada de la crisi
• En termes d'ingressos, es va aconseguir un màxim superior als 2.090 milions d'euros el 2007 i, a partir d'aleshores, una davallada progressiva amb una caiguda de la facturació de prop del 20% respecte dels màxims
• Al llarg dels anys els ingressos per operacions de les autopistes de peatge, és a dir, els derivats del trànsit o de l'explotació de serveis complementaris, han estat complementats fins l'any 2008 per les transferències públiques a càrrec de l'anomenada assegurança de canvi, que cobria les concessionàries dels riscos eventuals de la fluctuació de la moneda
• Les quantitats rebudes han estat molt importants en períodes d'inestabilitat canviària, com els anys anteriors a l'entrada a la UE i, més tard, abans de la implantació de l'euro. En alguns casos, les indemnitzacions rebudes van superar els ingressos per peatges i durant molts anys els cobraments per aquest concepte van suposar entre el 15 i el 25% dels ingressos ordinaris per peatges. El 2008 s'acaben aquestes indemnitzacions, perquè tot el deute assegurat havia estat retornat

Conclusions