Informe: Gestió de l’aparcament: un instrument de política de mobilitat
Anàlisi de la política de gestió de l'aparcament a Barcelona i com les mesures adoptades en altres ciutats poden servir de model.
25/09/2014
Objectius
La Fundació RACC se pregunta quin és el potencial d'actuació sobre la mobilitat urbana de les polítiques públiques de regulació de l'aparcament. Analitza el cas de Barcelona i com les mesures adoptades en altres ciutats poden servir de model.
La disponibilitat d'aparcament té una influència decisiva en el mitjà de transport seleccionat per un ciutadà per als seus desplaçaments. Tant la disponibilitat en origen com l'accessibilitat a la destinació determinen els patrons de conducta dels ciutadans en la mobilitat quotidiana.
Conclusions
Barcelona és una de les capitals europees amb menys vehicles de turisme per habitant i la generació de la contaminació es complementa amb l'acció dels vehicles de fora de la ciutat que accedeixen per motius laborals o d'una altra naturalesa. Les actuacions públiques en matèria de polítiques d'aparcament es poden orientar fonamentalment en dos eixos:
- Actuar sobre l'oferta de places disponibles
- Intervenir sobre els preus de les places pròpies o concessionades (dins i fora de la via pública) o regulant les places privades fora de la via pública
Quant als preus actuals de les places d'aparcament a la ciutat de Barcelona destaquen les apreciacions següents:
- Els preus varien sensiblement segons els districtes de la ciutat i segons la naturalesa pública o privada de les places de fora de calçada. De mitjana, els més elevats es concentren als districtes de major nivell de renda i/o de major densitat urbanística i centralitat
- Hi ha una homogeneïtat relativa dels preus dels aparcaments de propietat pública en gestió directa o cedida respecte de la major variabilitat dels preus en els de propietat privada. No sembla que des del sector públic es gestioni específicament el preu de l'aparcament fora de calçada segons la zona de la ciutat on es trobi aquest aparcament, ni tampoc segons el grau d'ocupació al llarg del dia
Recomanacions
La Fundació RACC proposa una possible política pública de gestió de l'aparcament basant-se en solucions experimentades en altres capitals europees orientades en dues línies principals:
- Ajustar la tarifa en funció de la demanda d'aparcament, tenint en compte les puntes i les valls, de manera que puguin aconseguir-se desplaçaments de demanda entre diverses hores del dia, o entre diversos dies a la setmana. Així mateix, es podria considerar una tarifació de l'aparcament segons l'origen del vehicle
- Aplicar tarifes segons les emissions de cada vehicle, incentivant així els vehicles més nets i penalitzant els més contaminants
Hi ha solucions complexes per a tractar reptes importants, solucions que l'actual estat de la tecnologia permet afrontar amb garantia total d'eficiència i, per tant, de plena consistència amb l'objectiu de fer ciutats més habitables sense per això incidir de manera indiscriminada i no equitativa en el conjunt d'usuaris del transport privat.