Un cop analitzades les dades disponibles, l'estudi de la Fundació RACC exposa les conclusions següents:

• El nivell de dotació d'infraestructures de les diverses regions espanyoles és més equilibrat l'any 2012 que a finals dels anys vuitanta. Això no obstant, que s'hagin retallat distàncies entre les situacions extremes no implica que la política d'inversions s'hagi ajustat plenament a un model de reequilibri territorial estricte, ja que els resultats finals mostren asimetries importants
• Estimar l'adequació entre infraestructures viàries d'alta capacitat i mobilitat a les comunitats autònomes resulta impossible amb la informació disponible. Però es fa palès com les regions més ben situades respecte a la mitjana espanyola en termes de disponibilitat de carreteres d'alta capacitat presenten nivells d'ús molt baixos
• L'esforç inversor ha estat molt dispar segons les comunitats autònomes. Aquesta disparitat i la diferent dificultat de les obres a cada territori han causat una despesa també molt variada segons cada territori
• És molt difícil determinar els efectes d'aquestes inversions sobre l'economia de les diverses comunitats autònomes perquè no hi ha una relació unívoca entre infraestructures i creixement econòmic
• L'esforç en dotació d'infraestructures viàries d'alta capacitat a Espanya en els darrers anys ha estat ingent i molt superior al dels països del nostre voltant. Això ha suposat una millora general de les condicions de la mobilitat per a persones i mercaderies, i un impuls molt rellevant en la competitivitat del país

Es constata un sobreesforç inversor als territoris poc dotats a l'inici del període, que es compensa amb menys recursos dedicats a zones que, pel seu grau de desenvolupament, podien haver obtingut rèdits més importants d'una injecció de competitivitat. en molts caos, aquesta forta injecció de recursos no sembla haver servit de manera clara per a millorar el nivell de renda relatiu de les comunitats que s'han beneficiat de la major part de les inversions.

El que es desprèn de l'anàlisi d'aquesta nota és que cal reflexionar a fons sobre com assegurar un ús el més eficient possible dels recursos públics, a partir d'una planificació de les inversions més adaptada a la naturalesa i les necessitats del territori.