Informe: Grua municipal, són raonables les taxes de retirada d’un vehicle?

En una ciutat com Barcelona, la grua municipal va retirar una mitjana diària de 280 vehicles mal estacionats a la via pública el 2012.

26/09/2013


Context

El 2012 a la ciutat de Barcelona una mitjana de 280 ciutadans al dia va rebre una multa d'aparcament i va haver de satisfer les taxes municipals vigents per la retirada del vehicle: 147,69 euros, més, eventualment, un recàrrec de 19,86 euros per cada dia de més de permanència al dipòsit municipal.

En termes globals, i comptant només les taxes de retirada del vehicle, gairebé 15 milions d'euros van anar a les arques municipals des de les butxaques dels ciutadans. És indubtable que la retirada d'un vehicle per part de les autoritats municipals respon a la necessitat de mantenir una disciplina viària en termes d'aparcament, però de vegades es qüestiona si es tracta d'una compensació raonable per falta de disciplina viària en matèria d'aparcament, o si hi ha un cert afany recaptador.

Objectius

La Fundació RACC es planteja establir algunes comparacions amb diverses ciutats espanyoles i europees i també contrastar les taxes municipals amb els costos operatius del servei, per a esbrinar el component de política pública que incorporen aquestes taxes.

Comparativa

En l'anàlisi de les dades s'observen els punts següents: 

  • El preu de la grua no mostra cap tipus d'homogeneïtat entre les diverses ciutats espanyoles i europees: la retirada del vehicle, sense incloure la multa corresponent, va des de 180 euros a Saragossa fins als 30 euros a Zamora
  • Les taxes a Espanya són més elevades a les ciutats més grans. Barcelona, Madrid i València es mouen en una franja molt semblant, mentre que d'altres ciutats importants com Sevilla, Bilbao, la Corunya i Màlaga tenen taxes sensiblement més baixes, sense motiu aparent
  • Les diferències a Europa també són molt sensibles: a Amsterdam pot arribar als 419 euros per servei, i a Londres supera els 238. A París o Berlín els preus són clarament inferiors als que s'apliquen a les dues principals ciutats espanyoles. Un cas apart és Milà, on la taxa aplicada depèn de l'hora o del dia de la setmana
  • Aquestes diferències nominals entre les taxes varien també substancialment si tenim en compte el nivell de renta relatiu dels seus habitants: agafant com a referència el salari percebut per hora efectiva treballada a les diverses comunitats autònomes, s'observa que l'esforç a fer pel ciutadà per a pagar la retirada del vehicle pot oscil·lar entre 2,4 hores de treball a Zamora o 14 hores a Saragossa. Aquestes diferències també existeixen a Europa

Conclusions

  • La comparació de les taxes suggereix que la fixació d'aquestes depèn de factors lligats a les polítiques de mobilitat i disciplina viària, més enllà de consideracions vinculades al cost del servei o al nivell de renda relativa dels ciutadans
  • El cost mitjà estimat d'un servei urbà de retirada de grua en el sector privat es pot situar al voltant dels 45 euros. Aquesta xifra és substancialment inferior a les taxes aplicades a les grans ciutats per la retirada del vehicle, la qual cosa suggereix que hi ha un marge de maniobra molt important per a absorbir no només els beneficis de l'empresa concessionària, sinó també tots aquells costos derivats de la gestió d'un dipòsit municipal
  • Les diferències notabilíssimes constatades en l'esforç personal necessari per a atendre el pagament del servei de la grua també posa sobre la taula la qüestió de fer unes tarifes més concordes amb la realitat socioeconòmica i laboral del país

Recomanacions

El ciutadà ha manifestat un respecte més intens amb la normativa viària i ha baixat el nombre de denúncies. Una de les causes d'aquest descens és la voluntat d'evitar el càstig econòmic sever. Ara potser seria el moment de deixar a un costat les penalitzacions tan estrictes i apostar per incentius com a eines de política pública per a mantenir la disciplina viària i seguir millorant les condicions de la mobilitat.