Objectius
La presència de la moto és molt elevada a Barcelona, respecte a d’altres ciutats del món. El 2020, hi havia censades a la ciutat 271.090 motocicletes i ciclomotors, que representaven un 33% del parc de vehicles, un percentatge bastant superior als seus equivalents català (20%) i espanyol (15,4%). De fet, el nombre de motos al cens municipal ha augmentat un 6,7% a l’última dècada, convertint-se en l’únic mitjà de transport que ha crescut, a més de les furgonetes. Si comparem Barcelona amb ciutats europees del seu entorn, és la metròpoli amb major ràtio de motos per habitant, amb 0,17, per davant de Roma (0,13), Milà (0,13), València (0,12) o Madrid (0,08). En el rànquing de motos per km² de superfície, Barcelona és també la ciutat líder destacada, amb 2.660 motos/km².
L’ús elevat de la moto va acompanyat d’una alta sinistralitat: entre 2010 i 2020, més de la meitat de les víctimes mortals en accidents de trànsit a Barcelona van ser motoristes; i, en 2021, 8 dels 12 morts en sinistres circulaven amb moto. Davant aquesta problemàtica, el RACC ha estudiat la situació des del punt de vista del motorista en clau estratègica, amb la finalitat de recomanar accions que millorin l’encaix de la motocicleta en la mobilitat futura de la ciutat.
Per realitzar l’estudi, el RACC ha observat el comportament de 13.276 motoristes en hora punta (de 7.30 a 10.00 h i de 17.00 a 20.00 h) i a la nit (22.00 a 24:00 h.), en onze localitzacions diferents de la ciutat. Aquestes observacions s’han realitzat en punts amb condicions propícies per a generar conductes inapropiades per part dels motoristes. També s’han realitzat 600 enquestes a usuaris de motocicleta i ciclomotor (la meitat eren homes i l’altra meitat, dones) a 12 localitzacions repartides pels 10 districtes de la ciutat.
Conclusions
Entre les conclusions de l’estudio destaquen:
- El 53% dels motoristes creuen que els girs en encreuaments amb carrils bici de doble sentit són insegurs. També pensen que ho són per les bicicletes i VMP.
- Els llocs que consideren més perillosos per circular són la rotonda de la plaça d’Espanya, seguida de les Rondes i del carrer d’Aragó.
- Els comportaments de risc observats més habituals entre els motoristes són no cedir el pas a vianants, circular entre carrils o fent zig-zag, i fer servir el carril bus.
- Tot i que només realitzen el 6% del total de desplaçaments, els motoristes estan implicats en el 36% dels accidents, i representen més de la meitat (51,4%) de les víctimes mortals en sinistres viaris a Barcelona.
- La majoria de motoristes (el 74%) fan desplaçaments interns amb origen i destí a la mateixa ciutat, mentre que 1 de cada 4 prové de municipis de l’àrea metropolitana.
- Treure carrils de la circulació pel vehicle privat és la mesura de l’Ajuntament pitjor valorada pels motoristes: un 59% hi està en contra.
Recomanacions
L’informe recull també una sèrie de recomanacions sota l’estratègia general d’aprofitar els avantatges que ofereix la moto i minimitzar els seus inconvenients. Aquestes recomanacions de divideixen en tres blocs:
Seguretat viària
- Redissenyar els espais de major perillositat: les cruïlles. Millor control semafòric, revisió dels encreuaments amb carril bici en doble direcció per tal de millorar la seguretat de tots els vehicles que circulen pel mateix, l’adherència del paviment pintat, etc.
- Reforçar els missatges per millorar l’equipament dels motoristes: Addicionalment al casc, cal reforçar l’ús de jaquetes amb proteccions, guants i calçat adequat.
- Oferir cursos de conducció segura específics per a motoristes que permetin la recuperació de punts del carnet de conduir.
- Dur a terme campanyes de seguretat viària específiques per a cada infraestructura viària: bons comportaments i circulació en Rondes, accessos/sortides a la ciutat, rotondes, carrers urbans, etc.
- Intensificar el control sobre els comportaments de risc dels motoristes, en el seu propi interès, així com campanyes per reduir la velocitat en horari nocturn.
Convivència de la moto a l’espai públic
- Crear més places per estacionament fora de les voreres amb l’objectiu d’alliberar-les de motos: més places en calçada o soterrades. Estudiar barri a barri. Plantejar opcions dinàmiques, ja que la demanda canvia segons el moment.
- Revisar les polítiques d’impacte acústic de les motos, impulsar campanyes d’informació, aplicar més controls.
- Fer una aposta decidida per la motocicleta elèctrica, que ofereix una reducció del soroll i de les emissions sense una inversió en punts de recàrrega.
- Aplicar polítiques més estrictes de sostenibilitat i soroll pels que fan ús professional de les motos.
L’oportunitat del motosharing
- Ser coherent en el foment de l’ús de les motos i ciclomotors de sharing, fomentar l’ús combinat amb la xarxa de transport públic. Estudiar fórmules d’integració tarifària.
- Fomentar la posada en marxa d’un servei de motosharing metropolità per facilitar la integració amb el transport públic.
- Regular el volum de llicències per operador de les flotes de motosharing. El model ha de garantir un bon servei als usuaris i la viabilitat econòmica dels operadors.
